SI US PLAU:::CANVIEM EL MÓN ENTRE TOTS::::

  Santa Cruz ( Argentina )
 " Cova de les Mans "

                            

SI US PLAU
CANVIEM EL MÓN
ENTRE TOTS



Gairebé, res no n'és de veritat,
cap cosa, obeeix a un acte sincer,
les accions s’hi acompanyen
quasi sempre, per interessos:
bé de la carn, de la puixança
o dels diners....No hem après
encara a mirar a dintre nostre,
tot n'és una exaltació de les
aparences....en detriment de
les nostres espurnes daurades.

La Terra, ens plora tots els jorns,
ella, sempre amb els seus actes
de venustat, ens mostra a cada
passa, el millor que té, per a oferir-nos,
sense escatimar-nos ni una fulla,
ni un pètal de flor, ni un rebrollí.
A mans plenes tot n'és ofert...!


La gran majoria dels humans,
hi amaguen a dintre
de les seves closques
els tresors més valuosos.
La por, els fa presoners
de no saber-ne delectar
als altres, amb els seus
actes d’amor.
A canvi, n’hi ha tot un devessall
de retrets i, de malifetes,
enfosquint el que ja de per sí
ens enllumenaria.

La Terra, no ho compren,
hi ploriqueja amb ulls de núvols,
que el cel acompanya,
per no deixar-la a soles i, els estels
tentinegen de llums llampurnejants,
on al moment, tot s’hi transforma
en un gavadal de notes celestials.

Les malifetes dels humans,
tots els dies,
s’hi bescanvien per pentagrames
musicals
amb l’ajut dels airecels.

Comença a clarejar i, altra vegada
tenen lloc les mateixes actuacions
de tots, com una roda giravoltant.
Repetició del mateix...!.

Cal morir-se d’avorriment.....!

N'hi hauríem de pensar
que si aquest planeta nostre, volgués
desfer-se’n de nosaltres,
en un esternut ben fort,
a tots ens llançaria ben lluny
dels seus aposentes.
No obstant això,
ací s’hi estem, no fent més
que el mateix una i altra vegada,
incapaços d’un acte novell.

Em pregunto quin dia viurem
com realment volem fer-ho.
Quin dia, s’atrevirem a esbardellar
les nostres cadenes,
quin dia, li direm a la nostra Mare Terra:
Ací estem, hi som lliures....!
i, ara mateix, et retornarem
les teves llavorrtes ancestrals,
que uns escurça vides et van
arravatar-hi per ordre dels cacics.

Quan ho farem...?

És ben cert, que de l’emoció,
tots, a l’uníson, en faríem saltirons
sense detenir-nos-en
fins arribar a la cinquè i,
a la sisè dimensió..

Només hem de meditar tos plegats
agafats de les mans i, vinclats
en un únic enraonament:
Ser els nostres propis amos...!
i, centellejar-ho tot
amb les nostres llums.

Espolsem-nos ja d’una,
les temences i, fem cas
dels nostres cors.
No acceptem el que
no s’hi pot consentir.
Aprenguem a estimar-nos-en
de cop i, canviem aquest,
el nostre entorn,
que ja neguiteja de desesperances

FEM MIRACLES...!
FEM MÀGIA...!
                                                                                 



Adela Payá i Prats