FEBRER-2016

       
                                
                                     
Edward Hooper ( 1882-1967 )
 " Dona prenent café "
                                       

                                     

FEBRER...2016

Hi fa fred, molt de fred,
les mans les tinc tallades,
i, el cos em tremola.

Febrer, un mes ben glaçat,
em recorda que tinc el
cor ben aombrat, reblit
d’obagues que han pres
aposentament a dintre meu.

Encara que encengui
bengales de colorets,
les ombres, riuen que riuen,
i, cada vegada, em trobo
més enfosquida.

Els amics han marxat,
els fills han volat,
i, tu vius als estels;
tot n'és ben comprensible,
i jo, parlo amb els invisibles.

Els rellotges, de tant en tant,
s’hi detenen, els hi passa
com a mi, els hi entra la son
i, el temps s’atura de sobte.

Hi fa fred, molt de fred,
les mans les tinc tallades,
i, el cos em tremola.

Han talat les branques dels
arbres, al nostre carrer,
semblen més despullats
que mai i, l’escassesa de llum
en aquest més, els fa tanmateix
que adquireixin trets
més desabrigats i, més grisos.

Un amic o enemic,
ja no sé quina
cosa hi pugui ser-ne,
està ben malalt,
s’hi nega a parlar amb mi;
quan penso amb ell,
una llàgrima
em rellisca per les galtes.

Cada vegada entenc menys
aquest món,
veritablement
n’estic més entorpida que mai.

Aquelles rancúnies
que al amic o enemic
li’n varen esclafir de sobte,
no puc comprendre,
d’on li’ venien i,
aquella gelosia del passat,
tampoc sé d’on li brollava.

Potser es mori,
i, no n’hauré parlat amb ell.
Sembli que col·leccioni morts
sense mots, amb llavis closos.
 

Hi fa fred, molt de fred,
les mans les tinc tallades,
i, el cos em tremola.

Avui tinc ganes de sanglotar
i, no em preguntes per què,
potser pel fred,
pels enyors,
per la solitud,
pels desenganys,
pels turments,
pel que no comprenc
i, m’agradaria entendre,
potser per tot i, per més,
ja saps, Febrer, n'és un mes
ben gèlid,
fa treure de dintre nostre,
totes les frivolitats,
que al celler de les
nostres ànimes,
s’hi arreceren.

Hi fa fred, molt de fred,
les mans les tinc tallades,
i, el cos em tremola.




Adela Payá i Prats