VOLIA UN AMOR...

Aquests profunds silencis plens de tu,
aquests silencis clars i vehements,
tan plens de tu que ja tot hi és sobrer.
 Miquel Martí i Pol ( 1929-2003 )

                             
                                     

VOLIA UN AMOR...

Volia un amor fet

a la mida dels estels,

refulgent i viatger

que a tothom encerclés

amb els seus llampurneigs.

Un amor que s'hi contemplés

al fons dels oceans,

llumener a les profunditats,

juganer amb les coral·lines ,

cavalcador dels peixos de 

coloraines...

Delirava pel teu amor, estimat

amagat a les obagues dels

eclipsis lunars.

Envidrada per cristalls

enfosquits, t'he albirat

a les crestes d'una Lluna

de carbonissa... Amb esguard

diamantí em dius:

Ja hi som un, a recer de l'altre,

què no em veus...?

Adela Payá i Prats