JOCS...

                                      

Alfredo Albajara
( Mort a l'Octubre del 2012 )


                                      

JOCS....

Jugàvem a fer barrets i vaixells
per als nens, amb pàgines velles
d'uns periòdics rellegits.

A les aigües del rierol
els fèiem barquejar,
fins que ja xopats
i, tots humitejats, s’hi desfeien.

Davant dels plors dels noiets,
tornàvem a plegar i, replegar
més papers per a reconstruir
uns altres navilis.

Així passàvem les vesprades
als estius,
ens transformàvem,
de bell nou, amb els xiquets
que hi vam ser en el passat;
després vingueren
els partits de futbol,
els recorreguts per les serralades
amb les bicicletes i, un sense fi,
d'esbarjos.

Però els nens, s’hi van fer grans
i, van marxar, un rere l’altre,
 aleshores, ens miràvem i,
ens sentíem ben feliços per ells.

De sobte, em vas proposar que
s’enjogassàrem al divertiment
dels malalts i, les infermeres:
tu, n’eres el malalt
i jo, l’infermera, ......Hi vam iniciar
aquest passatemps fent broma
de tot i, tu, et vas posar tant
amb el teu paper, què sense
imaginar-ho, et vas fer ben malicós
i, com els nostres fills,
hi, vas fer trajectes de llunyanies, 
sols que tu, ho vas fer:
 camí dels estels

Ara hi faig a soles, coets
de paperassa i,
a dintre d’ells, enclavo missatges
per si de cas, algú d’ells retornés
amb alguna resposta.
Ric de sovint,
em recreo com abans,
fent entreteniments
de totes les coses.

La vida no la podem
prendre tan seriosament,
perquè de fer-ho podriem
quedar ben desintegrats,
a tots els nivells.

Imito al Creador Primigèni
de totes les coses, com ell,
experimento
les proeses de l'esbargiment
a gratcient, que tot  n'és una
representació hologràfica,
que només vivim el que creiem viure
encara que no coincideixi
amb l’autèntica realitat del que n’és.

Aquest matí, m’he inventat
un nou joc, n'és ben divertit:
Andarejo per les serres,
i, quan sento que alguna cosa m’atrau,
em detinc, miro al meu voltant
i, em transformo: ben bé
en una pedra, una flor, una fulla,
un arbre, un ocell i,
màgia...!  màgia...!
Puc sentir-ne tot el que ells
en puguin percebre.
I així, puc amuntegar a dintre meu,
un munt de sensacions.

De moment treballo
amb la terra i, amb el foc,
més endavant ho faré amb l’aigua,
amb les ventades i, per últim
i, més agosarat, ho traslladaré
als cels i, més enllà dels
Universos.
Quan m’hi esplaï amb l’èter,
espero que tu m’hi acompanyis.
Vull gaudir-ne de la
teva saviesa.....!





Adela Payá i Prats