 |
|
Evert
Jan Boks ( 1838-1914 )
"
Partint vers el Món "
|
ON sóc....?He passejat pel meu poble,amb ulls de proximitat,ja cap cosa, res no em diu, ni emcantusseja la mateixa cançó quèd’abans...De fet, només n’hi ha quesilencis, seguits de moltes pauses..És probable, que jo hi siguiuna altra personai, he abandonada a l’altra <jo>que desconec, per on andareja.La que ara n'és, tot ho albiraamb llambregades de llunyania,i, ni tan sols pot percebrecap música acaronant-li les oïdes...Tanmateix, els carrers i les avingudessemblin uns altres de ben diferents.Tan foscos...! Tan abruptes..!On visc..?...Me n’he perdut, potser...?Aquest lloc on romanc n’és el mateixon vaig néixer, o alguna cosa, se n’hatrasmudada de lloc i, no la he pogudaentreveure..?He de trobar-ne aquella part mevaque vaig arrecerar al bell migde les serralades, al dessota de les alzines,on les seves ombres t’acollienamb els cants dels ocells donant-tela benvinguda....Ben bé, que aquesta altra <jo>no vulgui saber-ne cap cosa mevai, desitgi quedar-s’hi tostempsarrupida entre muntanyes i, roquissars.Aleshores, he de convèncer-lao tal vegada, deixar-la al seu caire,segons com,....ja aniré fent...!No sento que formi part d’aquestparatge tan esquiu, no em ressonaa dintre meu i, quan deixo d’escoltar-neescales musicals, és perquè alguna cosaestà alertant-me de què he de marxar.Així que plegarem i ho recollirem tot...!No puc seguir vivint sense l’acompanyamentde les melodies...ni els arpegis dels instruments..El que encara no sé, és on hauré d’anar-hi,però he de trobar-ne un habitatge ontots els pentagrames facin esclatarel meu cor de moltes sensacionsi, d’una tirallonga inabastable d’emocions...Agafaré una motxilla i viatjarésense folgança, fins que a la fi,pugui descobrir-ne aquell emplaçamentreverberant amb les mateixesones vibracionals que les meves...Apa..!Fem l’equipatge i marxem.....!Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada