AL COL.LEGI...

Aquest poema va dedicat

a tots els nens i nenes

que alguna vegada han patit

de bullying a les escoles..

Tot el meu suport per a d’ells..

                                               
                                                

AL COL.LEGI...

( Bullying )

Aquella nena
una mica tímida
i reservada,
a l’edat d’onze anys
s’hi va veure
de cop i volta,
rebutjada per les
qui creia
que n’eren les seves
companyes i amigues..

Al seu cor repicaven
campanetes d’amagat...!

Encara que res
no comprenia,
paraules noves
en va aprendre:

Pixatinters,
Llardosa
Quatre ulls,
Llepaculs,
Llepafils...

I, com una deixebla
exemplar
a la seva llibreta
del vocabulari
les hi va anar incorporant
una rere l’altra...

No entenia
que pogués inspirar
tan d’odi
al voltant d’aquella
aula, on tots els dies,
hi anava
amb el cor ben encofrat,
arrossegant
un munt d’incomprensions....

La mare li n’havia
ensenyat a fer
exercicis de meditació
que acompanyava
amb paraules
sagrades.....

Aquella criatura,
plena d’arrapades
i, d’esgarrapades,
mai a ningú,
els hi va explicar
qui l’apallissava
tan sovint...

Cada jorn,
n’havia d’exposar
la seva vida, només
per a poder exercir
el seu dret
a l’ensenyança....

Però des d’aquell moment,
tan entristit
i, tan descabdellat
on la varen trobar
tota escantellada,
per sobre
del barranc del col·legi,
s’hi va anar encloscant
a dintre seu
i, ja mai més
no va voler tornar de nou
a cap lloc
d’aprenentatge.

Des de llavors ença,
que s’hi queda
abstreta,
mirant els abismes
a través d'unes vidrieres,
que ja han après
a sentir-se’n ben mullades
d’eixes les seves llambregades
tan afligides...

El seu rostre
de xiqueta
espantadissa
ha adquirit
el semblant d’un immens
sospir entretallat...

I els seus
ploriqueigs
ara força esmorteïts,
se n’han mudat d’un
perllongat absentisme
per tot el que a d’ella
l'encercla....

Adela Payá i Prats