DESPLEGUEM LES NOSTRES ALES...

                                                 

DESPLEGUEM
LES NOSTRES ALES...

Ja veus, com de llangorosos
poden ser aquests gestos:
un jorn, són guspires
que als cels enllumenen
i, d’altres, són
fletxes emmetzinades
que als nostres cors, fan
traspuar de molts degotalls....

Aquest desgavell
de contradiccions
ens poden confondre
per sempre, gairebé
deslligar-nos de les
nostres llànties....

Pensem que qualsevol
dia, haurem d’assolir
els privilegis per desxifrar
els sense sentits,
la cavalcada de les insensateces
i, un no finir mai,
de tant de desconcert.

Mentrestant
hem de viure,
encara que de vegades
a contracor nostre... !

Haurem de somniar
tot seguit, que som Mags,
esbargint
lluernes per tot arreu..

Què tal vegada, som
cuquets de llum, ben bé,
els nostres cossos
no s’hi hagin assabentat.

Què potser fem Màgia
a cada dècima de segon... !

Els més agossarats
de nosaltres, hi venen
a desafiar les cuca-feres
més voraces, que no són
d’humanes, a risc,
de perdre les seves vides,
donant-nos lliçons amb morts
de carn, de pells i d’ossos,
en tal d’ensenyar-nos
quin camí hem de resseguir...

A dretcient, que mai
no ens morim,
tan sols fem assajos
de jocs serpentins,
deixant pellofes
per tot arreu : petjades
nostres, escampades
per tots els Universos...!

Són més que humans !

De moment hi som ací,
hem vingut a trasmudar
aquest planeta
en una vall de luminiscències
i, a enderrocar-lo
de les seves obagues,
què un dia, en el passat,
uns bojos, contraris a la vida,
el varen enfosquir,
reblint-lo de crueltats
i de faïments
força llastimosos....

Avui, els seus adeptes,
continuen l’obra dels seus
inventors ancestrals,
mentre nosaltres, estudiem
les possibilitats de com
enrunar-los a tots
i, a cadascun d’ells...

No s’hi val ser tostemps
els màrtirs xafigats !

Ja n’hi ha prou i massa !

Així que despleguem
les nostres ales
i, plovisquegem
d’espurnes daurades !

La nostra Mare Terra hi és
amb tots nosaltres...!

Adela Payá i Prats