ADÉU AMIC....ENEMIC...

Pablo Picasso ( 1881-1973 ) " Els amants " ( 1923 )

                           

ADÉU AMIC....ENEMIC

Déu n’hi do! .....Em pregunto

per què has decidit posar-te

tan prompte el teu vestit

cendrós......Quin cop a dintre

meu...!

Encara que alguna cosa intuïa,

no esperava que fos tan de seguit,

i ara, tot el que teníem pendent

s’hi quedarà per sempre ocultat

al bagul tancat:

totes aquelles paraules que

no ens vam dir i, aquells retrets

teus, que no venien a compte de res,

aquells improperis, els quals mai

no vas ser capaç de retirar-los a temps,

i eixes gelosies estúpides

al voltant d’un amic músic....

Tantes i tantes coses s’hi van

quedar per esclarir-ne,....?

Tots els projectes de vida

i, això que tu murmuraves

en veu baixa: “ Tot ho tenim

per fer “.....Em pregunto on

va anar-hi a parar totes aquelles

paraules coixes que s’hi sostenien

afermades per sobre d’un bastó..?

Ja ni ens queda el temps per

desllorigar-ne tots els interrogants,

has decidit marxar de la Terra,

i em quedaré sense les respostes

de tots dos plegats,..... A més anys de vida

més pileres de preguntes

per a respondre.....Ni m’has trucat

per a dir-me què n’estàs ben malalt,

tu que deies que n'era la teva amiga

de l’ànima, .....Com has pogut

empentar-me amb tanta indiferència

al fons de les barrancades...?

....Com ho has pogut assolir

sense vessar ni una llàgrima..?

Ara te’n vas i, ja mai més sabré

de tu, i saps una cosa:

Em fa tant de mal,...!

Em dol tant a dintre meu,

que ni ho podràs imaginar...!                                     

Aquest despreci teu, no s’ho

mereixíem cap dels dos,

el nostre amor hagués segut

ben gran, si tu no t’haguessis

acovardit, si tu no haguessis

tingut por d’estimar,

ens vam perdre el millor dels dos

i, ara has decidit morir-te’n.

Potser l’amor si que s’atreveix

a matar-nos per dintre, o millor

dit: el no saber confrontar i, defendre

els sentiments amorosits ens pot

destruir per sempre....

ja ho veus: SÍ què és pot morir

per AMOR....Encara que no ho

creguis, els nostres cossos

adopten formes silencioses

per a dir-nos que ja no poden

seguir vivint de tota manera...

Què tu volguessis enganyar-te

a cada cop, ha fet que ara mateix

n'estiguis fent la clucaina...

Tanta posada en escena 

per a acabar essent

un infeliç i, un home fonedís..

Tant de bo ! .....li haguessis fet cas

al teu cor, ....Tant de bo...!

Adela Payá i Prats