AL.LUCINACIONS...

  Foto-il.lustració
 " Solitari " de
Dax Castellón Meyrat



                               
                                      

AL.LUCINACIONS...
                                        


Porto un ramell
d’espígol, farigola
romaní i, espernallac,
arreplegats en un farcell
a dintre del meu cistell.

Quan tu hi arribis
te l’oferiré
com a una ofrena:
“Presagi d’un amor
callat"
que només s’hi desvetllarà
al contacte i, a la flaire
de les flors selvàtiques
en la constel·lació
dels ventrílocs.

Per a rebre’t
m’hi he ataviat el vestit
amb pètals de llavis
closos, cosits amb fils
de roselles i, agulles
de rellotges dormilecs.

Arracades de silencis
n’he penjat de les meves
oïdes i, a les mans
uns dits empolainats
de cascavells faran
dringadisses contra
les vidrieres estel·lars
amb sorollets galàctics.


Els meus peus nus,
en una ziga-zaga
n'han pres contacte
amb la càlida gleva,
i, els meus ulls
han encès bengales malves
a les matinades,
quan tu t’hi passeges
per les garrigues de la
teva Conca.


Un llangardaix amb
abrigall de coloraines,
motejat de groc i de verd
em llepa els palmells
i, en veure’l
se n’ha transformat
de cop i volta,
en un home de palla,
amb un barret sargit
d’espigues de blat.

Sembla un estaquirot !

No es mou, ni una mica,
tampoc no em parla.
Al seu esguard,
dos cresols l’enlluernen,
a punt d’eclipsar-se’n
i, una llàgrima almivarada
rellisca per sobre
d’una galta.

Li’n faig una forta abraçada
li’n dono molts petons,
i de sobte, una brisa suau
em diu : que aquest home
dormisquejat s’hi està
projectant des d’una altra
dimensió.

Quan el miro
a dintre de les seves
conques, hi clisso a dos vigilants
fent guàrdia al davant
d’unes portes barrades
amb clau i forrellat.

Ara, ja no hi és,
ha desaparegut,
i, un vent carnívor
grinyola com si estigués
força enfurismat,
amb bufegades
de canyissars enlairats,
acompanyats
dels carrisqueigs
de les cigales.

Sembla que n’he tingut
una al·lucinació
de vi i de cava,
barrejades totes dues
alhora....Em miro a l’espill
i, no n’estic a dintre d’ell:
s’hi contempla
una vall plena de blat,
tota ella daurada,
besuquejada
pels raigs llumeneres,
i, al bell mig, del camp
un home gran
s’hi va esborronant
a poc a poc,
fins a desaparèixer.

A les seves dues mans
ja difuminant-s’hi
en mostra un cartell
on s’hi pot llegir
com en un film clàssic
les paraules:

“ To Be Continued “


                                      



Adela Payá i Prats