UN COMIAT DE GUSPIRES...

Auguste Renoir ( 1841-1919)
  " Dona en el camp "

                      
 

UN COMIAT
DE GUSPIRES...!

Poseu-me el vestit
de la tardor,
aquell de fulles
esgrogueïdes
i, envermellides
amb volants de
voliaines.
I, al cap, garlandes
de fullams.

Deixeu-me que balli
a recer dels arbres
amb passes de plomes,
solcant cels d’orenetes.

He d’aventurar-me
a l’assaig de la meva
fugida del tarquim,
encara que hi sigui
una mica precipitat.


Als peus nus, he de fer-los
sabedors d’absències
de terregalls,
anunciant-los un món
d’escorrims emblavits.

De les abraçades
del brancam,
enredada
als seus rebrollins,
vull deixar
empremtes del meu ésser,
a dretcient, que ja mai més
hi tornaré a aquest planeta
tan embravit.

Vull cantar-li
a la Mare Natura,
per haver-hi fet acte
de presència
a la meva existència,
ella, la més fidel de tots,
així mateix,
la més torbadora,
l’única
que em va fer de mare
en aquest sentir-se’n
òrfena, de tantes i tantes
carències.

Els músics de les arbredes
amb centelleigs de llums,
entonen cançons antigues
d’unes vides cruspides
pels desconsols,
amb devessalls de groselles,
omplint el terreny d’històries
d’un passat trontolladís.

Abans de partir,
la Mare Terra
em relata la seva vida,
tostemps atapeïda del
roig vermelló,
dels grànuls magraners,
i ara, arraulida als seus braços
de perllongada venustat,
em dissolc dels seus colors
i, dels seus aldarulls,
que a tota ella l’envolten.
Al cor de les seves mans
em duu, com ofrena a l'èter,
on enllà de lluentons ben
brillants, m'han abillat.

Un temps el passo dansant
amb els estels d’ulls
de safirs i, una veu cèlica 
em diu, després de parlar-me’n
d’un caramull de constel·lacions:

Escull una on t’hi vulguis
allotjar...!
Un nou relluc és a punt
de germinar-ne.

M’animen a bressolar
una nova llavoreta al Cosmos,
i, ara dubto si només vull
estar-me’n ací, o esbrinar
quina nova vida n’hi hauré
d’enllumenar.







Adela Payá i Prats