EL NINOT GARLAIRE...

Chris Mars ( 1961 )

                                           
                                           

EL NINOT GARLAIRE...

 ( UN RELAT BEN REAL )

Ara que n'estic a soles,
tu ets amb mi,
“amiga de l’ànima”
un goig el fet de
tenir-te !...

( Paraules del ninot...)

  

Sempre t’estimaré

encara que, a recer teu,

no hi sigui mai

de la meva vida.

He escrit el llibre,
eixe, que et deia
que no sabia que fer-ne:

si publicar-ho o no...!

Gran part dels poemes
te’ls dedico a tu,
però trobo una rucada
que vinguis al meu poble
a la seva presentació....
Hi vius tan lluny
que prefereixo
que restis a la teva llar.

Millor que no te
n'apropis, però ja saps,
que a dintre meu
et duré tostemps.

M’he inscrit a uns grups
literaris i, tinc molts amics,
sembla que prompte
faré amb ells, tot
el que tu i jo, fèiem
al principi de la nostra
relació...

( El ninot segueix parlant...)

Ells, són importants

per a mi, m’estimulen

en el procés de l’escriptura.
També dialogo molt amb
tots els que editen llibres.

En aquest instant,
ja sóc com ells.

Ho he assolit !

I, em sento força important,

i, també una mica venerat
per moltes femelles,
un desig que sempre
n'he dut ben soterrat.

Si abans, et deia que et volia,
potser fora, per no perdre’t
com amiga, aleshores,
pensava que ho eres.
Ja saps, no tenia ningú
al meu costat, que em donés
cap mena de suport...


Avui en dia,
aclaparat per tants
companyons i companyones
força importants
i, per tants viaranys
que se m’obrin al davant meu,
amb noves luminiscències,
me n’adono, que ja no
preciso de la teva
avinença, així,
que el millor pugui ser
eclipsar-te per sempre
i, fingir excuses
que m’atorguen privilegis
per a no assabentar-me’n

mai més de la teva
existència...

( Ha finalitzat de dir bestieses...)

li n'he posat un esparadrap a la boca...)

El ninot garlaire
s’ha quedat sense corda;

vosaltres, els seus amics,
haureu de girar-li la clau

de bell nou, si el voleu

tornar a escoltar.....

Jo ja n’he tingut prou i

massa amb aquest farsaire.....
 

A la llunyania s'hi sent dir 

al ninot garlaire:
“Ara que n'estic ben acomboiat

ja no et necessito,

i, penso que ni tan sols

la meva amiga no hi vas ser mai “
 

D’aquesta manera és com

xarrupen els putxinel·lis...! 

Si us plau, tanqueu-lo

a dintre de l’armari a aquest

titella, és pitjor que un gos

rabiós, si us plau, endueu-vos-lo...!

  Adela Payá i Prats