ELLA LI RESPONGUÉ...

Edward Munch ( 1863-1944 )
  " Amants "


                         

ELLA
LI RESPONGUÉ...!


Ella li respongué a d’ell:

( per primera vegada)

Com has pogut passar
tot aquest temps sense
nosaltres dos ...?

Com has pogut oblidar-te’n
d’aquelles nits d’encanteris
a dintre de les quals,
ens creixia les ànsies
per estar-nos ben junts,
on tots dos plegats
s’inspiràvem de lletres,
que entrellaçàvem
amb dits juganers,
encadellant-les
de paraules intercalades ?


Com has pogut abandonar-me
amb tanta frivolitat
sense commoure’t ni una mica !
arraconant-me per totes
les cantonades dels carrerons,
amagant-me de tots,
com si jo fos una deixalla,
mentre, tu, assegut
a sobre del teu balancí,
no vas moure ni un braç
de molí...!

Com has esbardissat
de dintre teu
aquelles vetllades nostres
que s’hi allargassaven
fins les matinades,
on s’hi omplíem de besades
i d’abraçades,
de tendreses i d’abassegades.

Com no has sabut defendre’m
mai, al davant dels altres,
deixant-me a l’últim lloc
del teu repertori...!

Com has pogut estimar-me
tan escadusserament
quan jo ho hagués
donat tot pels dos...!

Ella li respongué a d’ell:

( per segona vegada)

Vas escriure un llibre
on m’hi dedicaves alguns
poemes teus i, ni tan sols,
no el vas voler compartir
amb mi, .....I amb les
teves mans adreçades
de polidesa, en vas
llançar, a empentades,
camí de les escombraries..

Ara, Picasso, Monet, Dalí
i Modigliani, esborronen
llenços amb flors de nenúfars.
Antonio López, trenca escultures
 a martellades.

Walt Whitman i Pablo Neruda
cremen tots els
seus llibres al bell mig
de les foguerades,
enardides pels troncs
ressecs dels tarongers.

Baudelaire mestre
de tot el que atempti
contra la moral,
es disfressa de monjo;
els turons de la Toscana,
tostemps romanen ennuvolats;
i, una dona abillada de lilà
segueix enfonsada
a les coves dels seus
avantpassats, pinzellant
trespols i tempanells,
fent del seu cos,
un mimetisme d’obagues
i, mirant a l’airecel
per si de cas, arriba
l’home de l’espai i pugui
per sempre, oblidar-se’n
de tantes mancances
viscudes, ací, a la Terra...!

Adela Payá i Prats