EL DIA QUE MARXI...

Ningú pot fer el bé en un espai

de la seva vida,

mentre fa mal en un altre.

La vida és un tot indivisible.

( Mahatma Gandhi )

                                             

EL DIA QUE MARXI......

No em fiqueu a dintre
d'un taüt, el dia
del meu viatge estel·lar.

Vull una festa magistral,
amb molta música,
copes de vi, balls i, un
munt de fanals encesos
barquejant
per sobre dels rierols.

Castells de focs
de molts colors,
una foguera immensa
envoltada de codolells,
on cremar tots els
poemes que hi vaig
escriure i, també
els dibuixos i les
pintures.

Cremeu-ho tot..!

Cap record, cap retrat,
només un petit lloc
al vostre cor i que
no hi sigui massa
perllongat.

No li arravateu
a la Terra
ni una sola flor,
les vull amb vida,
tampoc desitjo
cap espelma,
ni pregaries ni capellà.

Poseu-me el vestit
d'arlequí i endinseu-me
a l'interior d'una llauna
que s'hi pugui reciclar
i, després d'amagatalls
féu un forat al terra
i soterreu-me;
res de creus ni de gravats
i, menys encara, d'escultures.

Tan sols delejo
que el meu cos
s'hi marceixi
en un paratge
ben bonic, on n'hi
hagin molts arbres.

A sobre meu,
tal vegada
em complauria
hostatjar
una única cosa:
un collaret de cargols

Adela Payá i Prats