 |
|
Ronald
Companoca....Arequipa ( Perú ) 1981
|
L’HOME DE
LLUNA...
La lluna roja,
aquesta nit
juga amb els teus
cabells rossos
i, ara semblis una flor
de calèndula,
tota sirgada
per sobre de la gespa.
La teva pell jaspiada
amb taques del marbre
blanquinós
se n’ha capgirat per un
garbuix de tonalitats
rosades....
I et miro i ric
de tan dolç que em semblis,
com una neula a punt
de menjar-me-la...
Em fas abraçades d’home
de lluna, cargolant-me
a dintre teu
embolcallant-me
dels teus raigs llumeners,
i, rodolem pel terra,
s’enlairem com
les flors de dents de lleó
i, ja capbussats
al fons dels nostres cors
s’hi fem besades porpres
amb mossegades
de llavis emblavits...
I et miro i ric
de tan dolç que em semblis
com una neula a punt
de menjar-me-la...
Enclaves el teu esguard
a sobre del meu cos
de tarquim i, les teves
pupil·les llauren onades
moradenques
als plecs de la meva pell,
fruint d’un esclafit
de guspires virolades..
Et contemplo al dessota
d’aquest trespol
envermellit, tu,
el meu amic amorosit,
que mai no hagués imaginat
que existissin homes
tan endolcits i, tendres
com tu ho ets,
estimat home de miratges
llunars....
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada