L’HOME CONFÓS... ( RELAT CURT )...

               

Alberto Savinio ( 1891- 1952 )
  " Attente d' Egee "
                

L’HOME CONFÓS...!

(1)

Els Cels van obrir les seves
comportes nacrades,
una nit d’octubre, i en veure
a l’home confós, tot obcecat
per entrar-hi,
una forta empentada li’n van
afuar per sobre d’ell
i, a la Terra de nou, el traslladaren.

Aleshores, va contemplar-hi
al fons de les àmfores, retalls
d’una vida, on tot s’acoloria
de vaguetats i de futileses..

Amb les seves vestimentes
de fang i de pedres, va començar
un nou camí: el dels eriçons:
fent esbaldrecs al terris i,
amagant-se’n d’ells mateixos.

Com una bola arrodonida de pues,
s’hi desfeia, quan ell, s’hi
sentia atacat i, rodolava una
i mil vegades, fins que va caure
pels espadats i, ja tot encimbellat,
de nou, va fer retrucs a les portalades
cèliques,....Aquesta vegada, el deixaren
passar, li arrencaren totes les seves
punxes i, al damunt dels seus teguments
el cobriren de flors de margarides,
les més fràgils i, volàtils i, de retop,
una altra batzegada li'n donaren.  
       
(2)
    
El teu lloc n’és a les profunditats,
has de regressar-hi a les coves
subterrànies i, els mandataris Verds
ja et diran per quins
viaranys has de resseguir-ne.


Dues vegades, t’hem volgut ensenyar
lliçons que sembli que no has
comprès: L’eriçó tot cargolat de pues,
al fer-s’hi com un baló i enquistar-se a dintre d’ell, perd la perspectiva de les coses, a risc, fins i tot, de malbaratar
la seva existència....Tan enforfollat
està a dintre seu, que no pot albirar
res més, que no hi sigui a d'ell mateix...
La margalida tan fugaç, no pot romandre
per sempre, encara que ella ho vulgui,
n’hi ha que deslliurar-se’n quan
arribi el seu moment i, fluir de la
mateixa manera que ho fan les ventades
i, els corrents dels rierols.

(3)




Així que si no estàs d’acord amb
el que n’hi ha, torna amb els teus
avantpassats que ja saps de sobra
on els trobaràs....Enllà, gaudiràs de
totes les coses que tu delegis,
són precisament, andròmines del cos,
de la carn i, de les pellofes,
res a veure amb les complaences
de l’ànima, de fet, tu mai no has cregut
amb ella, així que no tornis a fer
retrunyir les baldes etèries,
dirigeix-te on et correspon,
potser n'has begut dels elixirs
dels enganys i, t'has cregut el que
no n’era de veritat per tu.

El dia que vulguis acollir-ne, de nou,
a la teva ànima, només has de fer-nos ho saber i, aleshores, més possibilitats
s’obriran al davant teu, mentrestant
segueix el que creguis que has de
fer-ne i, embolcallat de tanta matèria
com estiguis disposat a absorbir-ne;
tens tota l’eternitat per a canviar-hi
quan tu mateix ho desitgis...I sí no és el cas, només has de defugir-ne
dels nens portadors dels globus rogencs
i, plens de sentiments amorosits,
també, pots encobrir-te'n
per sobre teu, amb l’abrigall de les repudies,
i, caminar a sobre de les onades del mar
amb sabates de plom.

Potser en tinguis de sort i, no t’ofegues
de cap de les maneres...

Què et delectis amb el teu viatge
als invernacles, on qualsevulla essència
vital, resplendeix glaçada de polsim,
esgranant-s'hi entre els trespols i els
tempanells.....!




Adela Payá i Prats