(PA)-RAULES PER A T(U)

MONTBLANC

                         

(PA)-RAULES PER A T(U)...

Prou ja de tantes barbàries,
d’humiliar als altres
amb paraules de roquissar,
de llençar pedres des de la terra
fins al cel, si ja saps massa bé,
que mai hi arribaran
a fer-li clots als estels....

Aquesta ràbia que el té
corprès, mai et farà veure
estels de llum, on ara el teu

esguard, entrelluca forats negres.

Pren-te una copa de cava,
perd el seny, embriagat una mica,
cobreix-te de noves espurnetes
i, mira de fer bondat,
aleshores, només albiraràs
unes altres possibilitats.

Ara, hi plouen peixos de colors,
des del cel a la terra,

a dintre de bombolles d’aigua

aletegen sense folgança,
però no creguis, que has segut tu,
la causa d’aquest succés,
amb aquests regals del mar al cel
i, del cel a la terra,

volen explicar-te que tots, al teu

voltant, estan desitjosos

d’oferir-te'n presents, encara que tu,
a pedrades, hi vulguis colpejar-los
tantes i, tantes vegades...
La teva rancúnia, mai el cor
podrà encongir-los,
malgrat, que tant te n'agradi
jugar a fer l’harca....

         

      
                    
                     

Aquella fadeta, tan boniqueta,

que un dia enutjós, vas trencar,

en brisalls ben menudets,

a les meves serres, va arribar-hi,

tota plorosa i, entre els seus sanglots,

de les meves mans, hi va fer aljub
d’una vareta màgica.


En aquests instants
entre els meus dits
la sostinc i, de cop i volta,

al poble de Blancafort
on tu hi vas néixer, aniré.

Per sobre de la teva casa

diluviaré corets de robí,
on tots els pedruscalls
que tu has llançat
contra l’Univers, s’hi puguin

transformar

en pètals de roselles....

Aquest fet, canviarà
els designis del llogarret
i, a la Villa de Montblanc,
on ara tu hi vius,
la bategaran, de bell nou,
amb el nom de Montroig......

Del blanc al roig
i, si els barreges els dos,

de rosa t’engalanaràs,
perquè de peònies de muntanya,

tu i jo, sempre ens hem mudat

dessota dels rosiclers...

Adela Payá i Prats