GEBRADA DE LLÀGRIMES...

GUSTAV KLIMT

                                   
             

Gebrada
De Llàgrimes...
                      


Una nit gebrada,
el rou et va arrencar
del meu cor;
pels móns engelabrits
t’hi vas encarrilar,
tot fornit per capes
i, més capes de gel.

Ja mai més et vaig
veure lluir amb aquell
somriure que m’hi
va semblar en un temps
passat, tan sincer..

Hi vaig entrar a la teva vida
com una espurneta de llum
i, tu, a trenc d’alba,
amb uns llavis de calabruix
la vas esbufegar amb molt
de quefer.

Pots venir-ne ara a fer dels
meus llagrimons,
uns glaçons
ben quallats d’esberles,
així no n’hauria de bategar
a tothora, amb aquest cor
tan escalabrat.


Aquelles nits,
on s’arreceràvem
amb dolces paraules,
s’hi van esvair
entre els bufaruts
i, la calamarsa;
tot el nostre amor,
empeltat de les teves
vacuïtats
va sucumbir-hi
força desabrigat,
entre els flocalls
del granis.

I, mai no m’hagués
imaginat
que viuria un amor
tan escadusser,
on cap acte ni cap acció
hi varen ser còmplices
de les paraules.

Ara hi visc al fons de les
granissades,
encoberta de cendres
blanquinoses,
guspirejant per l’arribada
d’un raig de llum estel·lar
i, viatjar amb ell, més enllà
de les falsedats,
on a dintre de les grutes,
a tots els amorosits
ens alliberin de malviure
empresonats,
fugissers de tantes
i, tantes engalipades.




Adela Payá i Prats