VULL ESCRIDASSAR BEN FORT...

Roberto Mognier ( México ) " Gritos "

                             

VULL ESCRIDASSAR

BEN FORT...                                

M’he perdut amb ulls ben oberts,

i, peus despullats, surant 

grums de terra, a dintre meu,

no hi trobo el meu camí, encara no sé

sí n’és de vida o de mort.

Las llàgrimes a tothora venen

a humitejar les meves galtes,

les cuirasses, fa temps caigueren

i, els elms, s’hi esbocinaren en petites

peces de trencaclosques...

Andarejo, a cor nu, pels senderols,

omplint-me de les ferides de tots;

n’hi ha massa dolor en aquest planeta...!

Quin fàstic i, quina angúnia, fa això

de seguir vivint a les ordres

dels nefasts i, em pregunto per què

n’estic ací amb ells, si jo no vull ser-hi

amb ells, ......

Què hi faig encara en aquest lloc...?

Ningú no em respon, ja veus quin món

de sords i de muts, .....tots ben callats...!

Què trist, una vida plena d’ignoràncies,

de preguntes sense respostes,

d’incomunicació amb els estels,

de somnis que en esparpillar-te

ja els has oblidat i, que potser

et duguin respostes d’altres Universos.

               
         

Arribar a vella

amb més obscurantisme

et pot empentar a desitjar

estavellar-te, entre ales de paperassa,

contra els espadats,

adormint-te per sobre de les onades

escumejades;

i, aquestes enveges dels altres,

sargides al teu cos

des del dia de la teva naixença,

sense entendre els seus orígens ni les

seves finalitats, .....On van al darrere teu...?

També voldran estimbar-se com tu

i, esmicolar-se en brins de polsim...

Aquests vampirs, que tot ho arrabassen,

d’on han sortit...?....devorant qualsevulla

essència vital, fent amagatalls del seus

mateixos cossos, al davant de la llum,

llaurats de camuflatges i, d’omissions,

confonent a tothom

de les seves intencions,

capgirant-ho tot de l’inrevés

i, mentrestant, una munió d’innocents,

pagant les conseqüències

del que no han fet.....I així dia rere dia.....!

Podeu ser feliços veient tantes atrocitats...?

Jo ja no ho puc ser....!

La meva ànima em crema, s’hi rebel·la,

estem desfent la nostra MareTerra

i, fingim que no és veritat, vivint com a

zombis a dintre de les nostres gàrgoles

amb una mansuetud ben ensinistrada..

Vull escridassar ben fort

i, ensordir a tothom...!

                         

PIERRE BONNARD

      

Adela Payá i Prats