LLETRA A UN MENTIDER DISFRESSAT DE MECENES...

Rafael Senzio o Rafael d'Urbino ( 1483-1520)

 " Llorenç de Médicis."

                                             

LLETRA A UN MENTIDER
DISFRESSAT DE MECENES...

I ara que puc considerar
d’aquestes mentides teves?
Em pregunto si calia dir-les
tant sovint, com ho feies,
amb quin propòsit i, per què...?

Quin sentit tenia per tu

omplir-me d’engalipades..?

M’has fet sentir
com un xiribec,
com un esvoranc, excavat al terra,
com la cova i, gruta dels animals

fugissers,
com un bassal d’aigua de pluja,
com aixopluc,
dels que cerquen amagatalls.


Jo que em pensava que n'eres
un home honorable i, ves per on,
has resultat ser un enganyifes
que a tots has volgut seduir

amb un munt de falsedats
camuflades de veritats...

Encara que tu t’hi pensis que no té

importància, l’ànima me l’has trencada,
la tinc escapçada de moltes
angoixes i, d'un munt d'agullonades.

És clar !

Què n’hauré de recompondre-me-la

tota sola, sense el teu suport.
Per què com s'hi pot confiar
amb l’amic que creies tenir-ne
sí sempre ell, ha fet escarni de tots?
 

Trigaré un temps en assumir
tantes vaguetats teves,
tantes penúries, que m’han escorçada
tota per dins....Però n’estic feliç
d’una cosa:  jo sempre et vaig estimar
i, mai, mai et vaig trair, com tu
tantes vegades ho vas fer...

T’ho vaig donar tot a canvi
de un no res, a canvi d’una
deslleialtat que no mereixia,
però ja se sap que n’hi han

de criatures que gaudeixen
d’infringir patiment als altres
i, que només s'hi senten vives,
escometent actes de turment
contra aquells,
que els hi facin de diana;
eixa és la seva manera
d’obtenir-ne cobejança,

curosament, aquests ninots

s'hi recreen dient que són bona gent...!

i, que tothom, fa el mateix que ells...!

Bon raonament per a no confrontar

les seves perversitats.

Malgrat tot això, és ben trist,
nàixer per atorgar sofrença
als que ens estimen...Només, dir-te
que em suscites molt de condol
i, també molt de desconsol.......

Un dia, el nostre amic de l’espai,
com Cupid, et llançarà
una sageta amorosida
a dintre del teu cor,
de llavors ençà, que el teu
món de vitrall enllorat
s’esbocinarà en un garbuix
d'esvoralls i, de cop i volta,

una altra realitat, ben diferent

ataüllaràs.

Llavors, jo, ja no hi seré....!

Adela Payá i Prats