UNA ESBERLA ESTEL.LAR...

                                          
   AMADEO MODIGLIANI (1884-1920 ) “ Dona Gitana Amb Xiquet “

UNA ESBERLA ESTEL.LAR

                            

El cel n’era un arbre nadalenc, tot engalanat de serpentines: llampurneigs de constel·lacions es difuminaven pels airecels, escampant-s’hi a recer d’un brancatge de glauques cromacitats..

Embolcallat n’era aquest arbuixell per moltes boles de coloraines: elles, unes estrelles ornamentant els celestes d’un gavadal de pampallugues.

Però quan aquella nena, tota espaordida, li va esclatar entre les seves mans, una bola envermellida, s’hi va espantar molt, no pel fet suposat d’haver-la trencat, sinó pel fet, que contra el terris en cap moment no s’hi va estavellar, s’hi mantenia en l’espai tota descomposta entre feixos llumeners, ......mentre a la nena, una veu trontolladissa li'n deia:

Sóc una super-nova, demana un desig i, no t’espantis, eixugat els llagrimons i, deixa de ploriquejar.

Quina cosa desitges...? .La noieta, fent esclafir el seu riure, deia: de debò que puc demanar-ne el que vulgui...?......Doncs vull seguir essent un estel i, estar-me’n tostemps al cel.

Aleshores, se la van endur per un breu instant i, on abans lluïa aquella guspira envermellida ara n’hi havia un estel argentat.

En esparpillar-se la xiqueta, s’hi va entrellucar flotant per l’Univers i, des d’enllà, als seus pares albirava, decorant un arbre nadalenc.

La mare es queixava de dolors de part, mentre del fullam una bola de robi enganxava, tota refulgent, parpellejant de roig.

La nena espantadissa, de l’èter no en volia sortir-ne, fins que s'hi va adonar, que li faria molta il·lusió esclafir com una supernova de dintre del ventre de la seva mare..

Aquella dona, de sobte,
va clissar l’estel platejat que mai no n’havia ataüllat, al capdamunt del cimall de l’arbrell, on plàcidament s’arronsava a recer de les seves mans i, a frec d’ell, hi va rebre el missatge de la seva filla que li deia :


Mare: ara, les dos esclatarem com una supernova....No tinguis por..! Llavors, aquella dona s’hi va assabentar de que la seva filla n’estava en camí....!





Adela Payá i Prats