A RECER DE LA NOSTRA TERRA...

Noha Bradley

                                             

" Els escriptors som éssers ferits. Per això creiem amb una altra realitat..."

Paul Auster (1947)

         


                                     
                                  

A RECER DE LA NOSTRA
TERRA...



Em gronxo als fils blancs
de les teranyines.
Aquests cacics,
que teixeixin gramalles
són immensos, estranys,
i, psicodèlics.


Som molts els humans
que s’hi despenguem
d’aquesta xarxa
de filaments d’ivori.


Estem empal·lidint-nos
de tan esgrogueïts
que llueixen els nostres
cossos,
gairebé, el que mengem
no en té cap poder
per a ben nodrir-nos-en,
són vitualles sense
l’essència vital,
de la Mare Terra,
desproveïda, de les seves
llavors ancestrals.
Sembla que tenim amos,
que ens diuen de quina cosa
ens hem de cruspir.


Tots n’estem envoltats
per molts fils,
uns, en són blaus,
uns altres verds,
rojos, groguencs i,
uns de color ambre,

Quan tots els sargits
s’hi tornen
del mateix color esblaimat,
aleshores,
unes mans folrades
amb guants de vellut
s’hi presentaran de sobte,
per a fer-ne
ofrenes de culte i, de mort,
on els escollits, hi
seran volatilitzats
per uns túnels ben enfosquits,
afegint-s’hi a les seves ànimes
unes baules que els engalzarà
tostemps,
a la roda de la vida,
fent giravolts sense detenir-se’n.


Pel contrari, els més agosarats
faran esvorancs a les xàveges
i, després de molts saltirons
i, de moltes cabrioles, per altres
senderols, s’enfilaran.


M’he empolainat amb eines
de picapedrer
per a crivellar, com molts,
uns forats a les gramalles
de la Mare Terra
i, poder així, alliberar-la
d’eixes les seves argolles
que la retenen als llocs
de les penombres.


Hem cisellat les
graonades que alguns n’havien
difuminades, per als qui vulguin
defugir-se’n del seu esclavatge
i, fer-ne, tots alhora, uns passets
de ballarins, tot just, a recer
d’aquest planeta, amb la finalitat
de grimpar als cimalls d’uns altres
paratges.



Ara, ja tothom comença
a enlluernar els espais;
ens hem convertit
en cossos translúcids.
Hi som més amunt del què
ens imaginàvem...!






Adela Payá i Prats