CÀNTIC D’AMOR...

          
 Josep de Tagores ( 1893-1970 )
" Parella en la platja "

         

 CÀNTIC D’AMOR.

Dues fulles roges,
dues besades d’amor,
un ball de gessamins,
descobrint-se
a vorera de mar,
juganers de les escumes
blanques,.

Dos cossos despullant-s’hi,
cargolats de braços
que s’allargassin
i, de dits que aprofundeixin
a dintre de les grutes fosques i,
dels cimalls agusats.

Carícies tendres, que recorren
camins d’aigües salabroses
en pells sabuloses;
mans atabalades per fer-ne rasclets
i, fenedures a les escorfes,
amb plecs i, replecs de pessics
 i, cosquerelles.

Reclams de dolces paraules,
murmurades a cau d’orella,
amb llepades de llengües
molsudes,
esllavissant-s’hi pel pendís
dels turons i, per les carenes de les
crestes encimbellades.

Xipolleigs de les figures
amorosides, contornejant-s’hi,
una al davant de l’altra,
esgarrant-s’hi els seus vestits,
dolçament,
amb el palpís dels seus tamborils
fins a iniciar la dansa de l’amor,
seguida dels compassos
d’uns gemecs enaltits,
a cada nou moviment,
de tots dos fosos,
en un mateix cau,
embolcallats de la remor
de les onades, fent-se tendreses
de les arenes eixelebrades

Dues fulles roges, dues besades d’amor,
un ball de gessamins, descobrint-se
a vorera de mar, juganers de les escumes blanques.

Dos amants esgarrapant-se
pam a pam,
engolint-se amb tempteigs de llavis
cridaners, ensumant la flaire de tots
dos plegats, assaborint essències
fragants, que desvetllaran el desig
per anar-se'n palpant a poc a poc,
a les profunditats del seus temples,
àvids per l’arribada de dues ànimes,
que ja ben engalçades,
esclafiran en una plètora de sons
delirants.

Dues mans estrenyent-se fortament,
gratant sospirs, que a tots dos, els farà
retrunyir i, alhora resplendir en un esclat
de pampallugues.

Dues fulles roges, dues besades d’amor,
un ball de gessamins, descobrint-se
a vorera de mar, juganers de les escumes blanques.






Adela Payá i Prats