MENUDERIES DE L'AMOR...

                                
                                   


Paul Cézanne ( 1839-1906 )
 " Retrato de Gustave Geffroy "
                                 
                                   

MENUDERIES
DE L’AMOR...!

Naufragi dels cossos
estavellats
contra els glacials
engelabrits,
fent cruixir pedres
blanquinoses,
espicassant-les
en un plugim de neví.

Llavis reblerts
de mots afuats,
desplegant-s’hi
en llengües emplenades
de punxons,
què com fletxes enverinades
tot ho aombraren
de mort i, de foscúries.

Rostres enutjats,
cargolats entre esbarzers
a unes móres negres, no no
n'han fet relluc
de tot allò, que al seu
amor va esquerdar
de moltes fiblades.

I, s’acomiadaren
sense comiats, on
les abraçades i, les
besades, per sempre,
s’adormiren al racó
dels enterbolits..

Amb absències de
 paraules,
les seves ànimes
a l’abandon,
s’hi van anar eclipsant
a passes de minuets
en tres temps
compassats.

Llavors, ella,
s’hi va tancar a les
fosques,
on la llum
amb prou feines,
llostrejava;
ell, s’hi va dedicar
a compondre-li'n
un munt de versets
aigualits.

Ara per separat hi fan
les seves vides;
ella, encara llagrimeja
per les seves arrels;
ell, fa temps que a dintre
seu, li va bastir un
encomiable llibre de
difunts...!





Adela Payá i Prats