CONVERSA BREU...

“ Ulls de maragda, cabells d'atzabeja

i, ara el teu cos de pell bruna,

s’ha trasmudat en boirina encelada...”

                                                     

CONVERSA BREU...

Faig aquest recull
de les teves nenes,
elles, hi pensen
que has desaparegut
del tot,
però els dos sabem
que ens esperes
a la casa emporprada
de llavis d'estels
i, que per un esbaldrec
viatges amb ulls
bellugadissos.

Els dos hi som
sabedors,
que no massa tard
tots plegats,
un ball de llunes
dibuixarem
a les llacunes
dels Universos.

                                                 


                                              

                                              

                                                    

La mort, és un
estat de l'ànima
ben desvetllada,
i, mentre tu ets viu,
nosaltres, potser,
n'estem ben adormits.

Fes-me cascavells
de coral·lines
per al dia que hi hagi
d'esparpillar-me
al voltant
dels teus braços
de nebuloses.

Adela P. Prats