PETJADES...

                                         

CAMILLE PISARRO ( 1830-1903 )
“ Dona mullant-s’hi els peus
   en un Rierol ”


                                        

PETJADES

Peus nus, que trepitgen
pels camins abruptes
amb uns dits ensangonats,
a l’abric, d’uns cantals
rasposos i, ben esmolats,
banyant de suc de roses
els terrenys, .....encobrint
catifes glauques, amb una
muniónde pètals envermellits.

Peus nafrats,
que només desitgen
desfer-se’n entre
les graveres i, els pedruscalls,
confonent-se
amb el terregall,
ja massa colpits, per a fer-ne
recorreguts que no duen
enlloc i, sí ho fan,
és per a omplir-se’n
de més i, més ferides.

Ja n'han hagut massa atzucacs,
a més a més, d’un sense fi
de camins plens de zitzànies
i, de moltes travessies anodines..!

Muntem al damunt del llom
d’aquells aucells voladors...!

Marxem lluny...! A uns paratges
on les ànimes s’hi puguin
arrecerar a frec dels
éssers amorosits..

Què als nostres peus,
els hi brollin ales missatgeres
i, gaudeixin a la fi,
de poder enlairar-se’n
per sobre, de tots els
firmaments,
sense cap necessitat
de fer-li'n esbaldrecs
a la gleva.

Ens encoixinarem de
velluts per tot arreu,
amb cossos ben folrats
de plomes i, a les
ventades confrontarem,
sense cap mena d’ensopiment
i, sense cap tipus de temença.

Uns altres Universos
ens obriran les seves
portalades.
Només hem d’atrevir-nos
a voler-los explorar...!





Adela Payá i Prats