AGDA...

Somnis d'una infantesa

força allunyada...

                                    

AGDA....

(Un dia que et creia perduda
li preguntava a la Mare

Natura per tu.... )



On s’ha quedada enganxada
aquella nena, qui amb el seu
somriure tot ho enllumenava;
aquella nena, què amb les seves
mans amanyagadores de pinzells,
a qualsevol cosa li atorgava
vida, emplenant-la de coloraines?



On ets ara, nena del meu cor?
Amb eixos, els teus ullets
d’olives glauques
i, amb eixos els teus cabells
despentinats, jugadors dels bufits
dels vents, que trenaven
els teus rínxols de blat?

On t’has amagada?
Què hi vols que s’engresquem
amb el joc de conillets a amagar?

Encara que ho he escodrinyat
tot, de pam a pam
no t’he trobada....On ets?

A les serralades del nostre
poble, les hi he demanat per tu,
elles, m’han retornat l’eco dels
teus mots, d’eixa nina que s’esbalaïa
amb el fang, fent figuretes
de terrissa.....

Als rierols també els hi he pregat
per tu i, ells, amb sorolls
de pedres arrossegant-se
m’han fet parar orella
de les teves rialles,
quan de menudeta,
t’enjogassaves a la vorera del riu
amb els vaixells de llautó
i de fusta, que ton pare i jo
et fèiem, tan devanits....


A la mar, també li he implorat
per tu, i ella, cargolada d’onades
cristal·lines, m’ha revelat
la teva careta de nena enllefiscada,
fent-li clotets a la sorra
on castellets hi alçaves,
amb sauló i petxinetes....

Només, un núvol, al cel,
una ballarina de cotó en pèl
n'ha esculpida,
amb un vestit de llunars,
sabates de tauló i,
una mantellina amb flocs
esfilagarsats de calitges...
Ella, taloneja que taloneja
i, amb els seus dits estiregassats
el Sud, assenyala
una i altra vegada.....
Ara nineta del meu cor,
ja sé on he de trobar-te.....





Adela Payá i Prats