A LA TEVA MORT...

  

Carlos Orduña Barrera ( 1946 )
 " L'home de les màscares "




A LA TEVA MORT

Encara que n’estiguis arrapant
la mort, has de saber-ne que
no existeix, .....Només faràs
un saltiró de més, pel Univers,
envers una altra dimensió.

Canviaràs d’estat i, de forma,
però no et moriràs,
i, el teu cos, com pell de colobra,
a la terra nodrirà.

Has d’estar-ne ben feliç,
vas a iniciar el millor
de les teves travessies;
no serà a la Toscana,
però sí a un altre Olimp;
enllà hi trobaràs els teus,
i, un altre ball, al ritme
dels estels hi dansaràs.

Ja ho deien molts escriptors:
            la vida n'és un sospir i,                quan te n’adones,
com una pampalluga refulgiràs
un dia, ací i, al següent, allà.

Tu, millor que ningú,
has de saber
que tot n'és efímer,
canviant, mudadís,
fins i tot,
tu també vas considerar
l’amor, amb aquesta
mena d’eventualitat.

Segons hem viscut, així
hem d’expirar...!

Ara, que ja sé que no et queda
molt de temps per romandre
hostatjat a la Terra,
vull desitjar-te
un bon trasllat a l'altre costat
i, que gaudeixis força,
de les exquisideses
del teu trajecte.

No oblidis de acomiadar-te’n
de tots i, de demanar-li'n
excuses a cadascuna
de les teves víctimes,
ja saps, que vas deixar
una rèmora de cors abatuts.

Atreveix-te'n a emmirallar-te
al davant dels teus espills
del passat i,
comença ja,
en aquest precís instant,
el trànsit,
per a ser-ne honorable,
almenys, que la teva mort
hi sigui digna i, mereixedora
dels atributs de l’honestedat.


BON VIATGE....! Amic, enemic,




Adela Payá i Prats